En una bona estratègia de comunicació a través de les xarxes socials, tots els nostres esforços han d’anar centrats en obtenir un màxim de repercussió i difusió de la informació que difonem a través d’aquests canals. En articles anteriors hem explicat que és molt important, tant el disseny com el contingut dels nostres canals onLine per fer-los més efectius. Però no ens podem oblidar de les persones que hi ha darrera els perfils. Són els nostres fans, seguidors i lectors, declarats o ocasionals, que llegeixen el que publiquem.
Ja no revel·lem fotografies, ja no omplim àlbums de fulls i records plastificats. La fotografia ha viscut una veritable revolució en molt pocs anys. Canvis profunds, que gràcies a la xarxa, han modificat també la manera d’entendre la imatge, la seva immediatesa, i la manera en què compartim les nostres vivències.
Quan va entrar el primer aparell de ràdio a casa nostra, la premsa escrita es va posar les mans al cap tement poc menys que l’apocalipsi. El mateix va passar amb l’arribada de la televisió. La premsa escrita es va haver de reinventar per continuar endavant. Avui, amb Internet, i especialment, amb l’empenta de les xarxes socials- com ara Twitter- la premsa escrita es reformula, o ho hauria de fer. També a Andorra.
Si Maslow hagués postulat la seva famosa 
Social Media Friendly 