Quan va entrar el primer aparell de ràdio a casa nostra, la premsa escrita es va posar les mans al cap tement poc menys que l’apocalipsi. El mateix va passar amb l’arribada de la televisió. La premsa escrita es va haver de reinventar per continuar endavant. Avui, amb Internet, i especialment, amb l’empenta de les xarxes socials- com ara Twitter- la premsa escrita es reformula, o ho hauria de fer. També a Andorra.
Els ha costat a casa nostra adonar-se de com és d’important no donar l’esquena a la xarxa. A poc a poc, però, gairebé tots els mitjans de comunicació escrits del país tenen el seu compte a Twitter, des d’on desgranen notícies, promouen enllaços i recapten seguidors entre els piuladors nacionals.
Fent una anàlisi bàsica sobre l’activitat de la premsa escrita nacional a Twitter podem extraure diverses conclusions:
En primer lloc, quantitat no va necessàriament de la mà del nombre de seguidors. No té més seguidors qui més piula, sinó qui té un millor posicionament en l’imaginari comunicatiu. Així doncs; Diari d’Andorra s’emporta avui el gat a l’aigua -de carrer- amb 2.288 seguidors sent, però, qui emet un menor nombre de tweets.
El segueixen pel que fa a nombre de followers, el gratuït Bon dia amb 1.811, l’Agència ANA amb 1.650, els 1.207 del Periòdic d’Andorra, Fòrum.ad amb 931, Més Andorra amb 730, Andorra Directe amb 578 i tancant la llista, Elprogrés amb 528 seguidors.
En la majoria de casos, els continguts es limiten a enllaçar amb articles publicats en l’edició digital de cadascuna de les publicacions, deixant de banda els titulars que publica l’Agència ANA i que només permeten fer efectiu l’enllaç amb el desenvolupament de la notícia als seus abonats. Un fet, que d’altra banda, tampoc no té massa problema, ja que la revista digital Fòrum, s’encarrega de publicar el text íntegre pocs minuts després a la seva web.
Pel que fa al nombre de tweets, avui per avui, el mitjà de comunicació escrit més actiu és l’Agència ANA i el diari gratuït Bon dia amb més de deu mil tweets en el primer cas, i gairebé nou mil en el segon. Molt lluny dels escassos mil tweets que hores d’ara ha publicat el Diari d’Andorra. La resta dels mitjans, queden entre els 500 tweets d’El Progrés i els gairebé tres mil del Periòdic d’Andorra.
Si tenim en compte que ANA és una agència de notícies, i que tant El Progrés, com Andorra Directe o Fòrum són edicions digitals, podem concloure que dels quatre mitjans d’informació escrits en suport paper que es publiquen a Andorra, deixen en mala posició el gratuït Més, qui pràcticament no te vida a la xarxa.
La rapidesa i caducitat de la notícia electrònica transcendeix el paper, i fins i tot les edicions electròniques. Els rumors es publiquen sense contrastar, molts actors actius de la notícia donen ells mateixos el titular- no sempre contrastat- i aquests factors faciliten per una banda l’accés a la informació, al mateix temps que obliguen a una cura afegida- contrarellotge- de tot allò que es publica on line.
Al marge de com vagin utilitzant les eines de què disposen els diversos mitjans per situar-se a la xarxa i millorar les seves xifres de rendiment, el cert és que hi ha una nodrida representació del periodisme nacional al Twitter.
Avui, més de 40 professionals nacionals piulen des de la xarxa, teixint, i escoltant titulars en menys de 140 caràcters.
Social Media Friendly 
Molt interessant l’article. Falta ara una segona part que tracti sobre els “més de 40 professionals nacionals [que] piulen des de la xarxa”
El fet de tenir més o menys seguidors a twitter, no crec que vagi relacionat amb cap factor concret, i amb tots a l’hora… estic d’acord amb que no te més seguidors qui més piula, sinó qui més sap donar-se a coneixer.
Teoricament, el nombre de seguidors hauria de ser proporcional a la qualitat de la informació que es publica en els tweets, pero això, tot i ser bastant trist… resta molt lluny de la realitat.
En aquest sentit hi han multitud de tecniques i formes de generar nous seguidors, i no necessariament cal fer tweets de qualitat… Els follow back, utilitzar icones de seguiment a la web, enllaçar twitter amb facebook, o campañes de promoció del nostre perfil de tweeter, poden ser eines de generar un major nombre de seguidors.
Això mateix, un balanç que inclogui professionals nacionals i no oblidi algunes institucions públiques que volem arribar a la ciutadania mitjançant totes les plataformes de comunicació possibles.