T’aixeques, i encara amb la son als dits obres la pantalla de l’ordinador. La bústia fa pampallugues. Obres el correu. Vint missatges per llegir. Un és la newsletter de Digui, l’altre el resum de la premsa diària, altres dos es disputen perquè compris Viagra o allarguis el teu penis, un altre insisteix que vagis al casino sense sortir de casa.
Les fotos que t’han enviat de la festa de dissabte, una invitació per anar a una nova exposició, les ofertes d’una cadena de botigues de roba. Fas la tria, alguns dels missatges -amb un munt de desgràcies incorporades per no tenir cap intenció de reenviar-los- van de cap a la paperera.
Un recordatori de l’agenda, prens nota. Obres el bloc, contestes -si cal- algun missatge, visita ràpida als blocs de referència, comences a barrinar quin serà el següent post, mentre obres el Facebook en una altra finestra i descobreixes que hi ha amics que encara que no veus estan allà, i d’altres que són allà i que no saps qui són.
Twitteges amb un veïnat virtual amb qui comparteixes el cafè de bon matí. Sona el mòbil, no arribes a temps perquè s’ha quedat sobre la tauleta, no hi fa res. Ja sents com arriba un SMS. Fas la compra al súper que pagues amb la targeta de crèdit. Descarregues les cançons que vas comprar ahir a través d’Internet.
Retalles un parell d’articles del dia que vols llegir amb calma i els guardes dins el llapis de memòria. Mentre fas tot això l’iPod ja està sincronitzat i tu has tingut temps de prendre una dutxa ràpida i no deixar-te les claus.
Qui diu que els nous ginys ens porten a la incomunicació?
Social Media Friendly 