Einstein estaria d’acord amb nosaltres. Tot és relatiu. El que ens envolta, el que ens passa, i sobretot, la percepció que tenim del temps, i és que el temps no corre igual per a tots.
De la mateixa manera que els anys no passen igual per a tothom, en l’àmbit del 2.0 ens fem grans més de pressa que en el dia a dia tridimensional.
Ja no revel·lem fotografies, ja no omplim àlbums de fulls i records plastificats. La fotografia ha viscut una veritable revolució en molt pocs anys. Canvis profunds, que gràcies a la xarxa, han modificat també la manera d’entendre la imatge, la seva immediatesa, i la manera en què compartim les nostres vivències.

En el Social Media el disseny també és important. Quan s’estableix una estratègia de visibilitat a les xarxes socials és necessari dedicar una atenció especial a la construcció visual de la marca. La clau d’un bon “disseny social” no es troba tant en la selecció d’un logo espectacular o en la combinació de tipografies ‘supercool’ sinó en la consistència dels elements que la representen.


Quan va entrar el primer aparell de ràdio a casa nostra, la premsa escrita es va posar les mans al cap tement poc menys que l’apocalipsi. El mateix va passar amb l’arribada de la televisió. La premsa escrita es va haver de reinventar per continuar endavant. Avui, amb Internet, i especialment, amb l’empenta de les xarxes socials- com ara Twitter- la premsa escrita es reformula, o ho hauria de fer. També a Andorra.
Si Maslow hagués postulat la seva famosa