Tanques al Cyberespai

« Passage à niveau : barrière qui empêche les trains d’aller sur les routes. »
Jean-Charles – La foire aux cancres –

 

Perquè hi ha de tot a la xarxa del senyor. Missatges xenòfobs, missatges contra determinades institucions o partits polítics, missatges contra països, nacions o ètnies…la xarxa en va plena. I també missatges masclistes, narcissistes, esbiaixats, irreverents, desencertats, insultants, lacònics, brillants, còmics, anodins, publicitaris, homòfobs i fins i tot, de tant en tant, d’interessants.

I aquesta és part de la seva gràcia. Famosets que s’hi posen perquè així ho aconsellen els seus representants. Empreses que veuen com les xarxes són noves oportunitats pel seu negoci. Professionals que fan branding de la seva marca i reputació. Persones que busquen interactuar amb d’altres persones -depassant fronteres-. Petits cercles, com el d’Andorra, on una petita però activa comunitat de tuitaires ens posen i ens posem al dia de tot el que passa al país en 140 caràcters.

En molts àmbits arreu del món, quan persones, grups i empreses se senten amenaçats miren de fer callar el missatger. És una manera fàcil de fer veure que la culpa sempre és dels altres. La gestió – i censura- dels continguts d’Internet a la Xina és un clar exemple del que exposem, però podríem citar molts altres exemples en països fins i tot considerats com democràtics… segur que tots tenim en ment alguns casos. Com també ho són les diferents proposicions de llei i les lleis que impulsen molts sectors i partits en alguns parlaments per mirar de fer por a tot aquell que vulgui expressar-se fora del pensament que està convenientment establert.

No justifiquem els insults, ni les mentides, ni les difamacions. Els pseudos anònims han estat presents des de l’inici de la xarxa i formen part de la seva història, els comentaris anònims -en el marc del respecte- són un mal menor, però a la xarxa- com al carrer- la frontera del que és punible és clara i no cal afegir més límits als que ja estan garantits per llei.

D’altra banda la xarxa és un ecosistema molt reactiu, evoluciona i canvia molt més ràpidament -el temps online no és el mateix que offline-, molt més que el que estàvem habituats en les empreses i a la nostra societat, i sobretot molt més que les legislacions i els temps de tramitació parlamentària de les lleis.

Avui han aparegut nous tipus de xarxes socials, converses i intercanvis amb durada de vida limitada que s’auto-destrueixen després de la seva lectura o al cap d’un cert temps com Snapchat. També podem destacar una xarxa social per a mòbils secret.ly totalment anònima, que mostra de forma anònima missatges que és produeixen al nostre voltant.

El legisladors ens demostren que tenen por a la gent, al que diguin o al que pensin. Però les proposicions de llei, abans i tot de ser preses en consideració o entrar a debat en els parlaments, ja són obsoletes i no tenen en compte les noves pràctiques. Maquiavel segur que compartia l’opinió de fer callar l’oponent abans d’encetar una discussió que pots perdre. Però és clar, ell no tenia twitter, ni facebook, ni whatsapp, ni snapchat ni secret.ly.

Font: Portes al vent de Noemí Rodriguez publicat al Diari d’Andorra

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s