El Padrino V: La “cosa nostra” a les xarxes socials

Les coses a vegades surten malament. En algunes ocasions perquè no hem preparat prou el seu desenvolupament i conseqüències i d’altres perquè hi ha mans invisibles que fan que tot se’n vagi en orris. La màfia- a les xarxes, com a Sicília- a vegades ens poden fer veure que allò que semblava un accident, potser no ho ha estat tant. És un article de Josep Bargallo.

[Texto en Castellano]

Cyber Lladre

Fa uns dies, “El Padrino” es va imposar a “Blade Runner” com a millor pel·lícula de la història del cinema en una votació realitzada pel diari “El País”. El que està clar, és que la “màfia”, la “cosa nostra”, el “sindicat del crim” ha demostrat ésser un tema molt cinematogràfic,  per més que alguns encara preferim perseguir replicants i estem convençuts que estan entre nosaltres (un dels candidats a la presidència de Estats Units no pot ser de veritat).

En el marc de les rendibles activitats del “sindicat del crim” hi trobem l’extorsió, o el que és el mateix: la venda de “protecció” no demanada. Un parell de “goril·les” molt ben vestits t´adverteixen educadament de tot allò que pot passar si no contractes els seus serveis de protecció.

Alguns desaprensius sembla que els agrada imitar la destacada actuació de  Marlon Brando, fent servir les econòmiques xarxes socials enlloc de “goril·les” (que costen molts diners en roba i plats de pasta al restaurant de L’Artie Bucco).

En Paco Nadal , autor d’un blog de viatges força popular denunciava activitats “mafioses” per part d’usuaris de cases rurals: http://blogs.elpais.com/paco-nadal/2012/09/chantaje-comentarios-toprural-tripadvisor.html

Fent un incís, i sense restar veracitat al que estem explicant, sembla que als mitjans de comunicació els agrada molt “criminalitzar” internet, com si la xarxa hagués originat el delicte, o com si no existís fora de la xarxa…

Molts professionals del turisme, especialment en destinacions low cost de sol i platja, han de fer front a “mafiosos” que  amb amenaces variades pretenen aconseguir una rebaixa, o evitar pagar per serveis o begudes. Segons alguns directors d’hotel, hi ha persones que arriben a autolesionar-se per a continuació amenaçar els establiments amb denúncies i escàndols.

El problema d’internet és que l´anonimat facilita les accions d’aquesta mena de gent, fins al punt que alguns comentaris estan fets per gent que pot ser ni tan sols han fet mai ús d’aquests serveis.

La solució es òbvia: cal controlar mínimament aquest tipus de plataformes, una eina útil quan es gestiona amb seriositat. No és el primer cop que escric  sobre aquest fet.

Com a usuari, sé -per exemple- que cal saber “llegir entre línies”. Els comentaris massa favorables i massa desfavorables no acostumen a ser objectius, i sempre hi ha persones que els agrada queixar-se per queixar-se (l´aigua de la piscina estava freda, el cambrer no somriu…).

Per altra part aquest tipus de persones ja existien i exercien les seves activitats al marge de les xarxes socials; un conegut director d’hotel em comentava que cada any, tenien algun client que al final de les vacances, pujava a alguna barana i es “llançava a la piscina” contra les rajoles del terra, amenaçant posteriorment amb demandes.

Ara les pinyes virtuals tenen la virtut de fer menys mal que les reals i es pot exercir l’extorsió d’una forma més covarda i sofisticada.

Advertisements

One thought on “El Padrino V: La “cosa nostra” a les xarxes socials

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s