Els que treballem en l’entorn de les xarxes socials hem estat testimonis d’excepció de l’evolució de la presència dels polítics en els perfils de les xarxes socials, sobretot en les diferents convocatòries d’eleccions, i com ha anat canviant la seva estratègia de branding personal.
Aquest any 2015, amb 2 eleccions a Andorra, segurament tornarem a viure l’aparició de nous perfils polítics, a partir de l’anunci de la convocatòria o alguns dies abans. Aquest començaran a ser aleshores molt actius en intentar caçar seguidors i començar a difondre missatges. Pocs candidats queden, en ple segle XXI, sense el seu perfil social, o que no tinguin una estratègia incipient en les xarxes socials. I amb l’exemple d’èxit de Podemos a Espanya, podem augurar sense por a equivocar-nos que aquest cop encara seran menys els que es negaran a utilitzar aquests canals de comunicació i diàleg amb els ciutadans i els electors.
En anteriors eleccions, ja hem tingut l’experiència de comptes de polítics que l’endemà de les eleccions, gairebé ni informaven, ni opinaven ni tornaven a ser actius fins als comicis següents. Alguns d’aquests comptes ja han començat activar-se de nou. Però els serà més complicat aquest cop poder enganyar els seus seguidors, que tenen ara molta més experiència que fa 4 anys i saben qui creu o no en les xarxes socials. Els que no han estat presents a les xarxes socials des de les últimes eleccions difícilment podran difondre un missatge creïble a través d’elles per les properes.
La manera de comunicar en política ha canviat, i els electors esperen més proximitat i sobretot una interacció constant que no es limiti al període electoral. Ja no estan de moda les grans campanyes de publicitat en què els electors s’empassen els missatges sense més, sinó que els ciutadans volen ser partícips d’aquestes campanyes i poder dir la seva en les propostes electorals, interactuant amb els candidats i els elegits. L’estratègia es basa doncs en la regularitat i sobretot en què el polític assimili que la comunicació en les xarxes socials és una part tan important de la seva feina de diàleg amb els ciutadans, com ho poden ser les rodes de premsa, els mítings, les reunions o el tradicional porta a porta.
Les xarxes socials poden ser i són una eina molt potent per treballar la seva marca personal, transmetre missatges polítics i captar votants. Però perquè tinguin una efectivitat real s’ha de fer amb constància, dia a dia, i no pot ser únicament fruit d’una oportunitat del moment.