Encara avui hi ha un desconeixement important per part dels emprenedors, directius i autònoms del bon ús de les xarxes socials i de com poden ajudar a mig i a llarg termini a millorar el seu negoci. Molt sovint influenciats per venedors d’eines miracle que prometen l’oro, el moro i el lloro- i el senyor de Puerto Rico- , es deixen enlluernar per solucions que de forma senzilla, els han de permetre tenir milers de seguidors a les xarxes socials, o una base de dades de correus electrònics.
I quan els assoleixen què passa? Podran enviar molts correus o publicitats mitjançant aquests canals? Quin èxit tindran? Els destinataris se’ls llegiran? I el que és més important: Es traduiran en vendes?
Cada dia som més prudents, sobretot quan ja fa temps que rebem tones d’emails de medicaments de tots colors o de com trobar l’amor de la nostra vida. Per contrarestar aquesta invasió a les bústies, molts han passat de disposar d’una o de dues adreces de correu electrònic per rebre la publicitat no sol·licitada o spam. De la mateixa manera, avui s’està albirant una nova tendència de tenir diferents perfils a les xarxes socials per fer front a les publicitats no sol·licitades o poder connectar-se a les wi-fi que sol·liciten el compte d’una xarxa social, sense facilitar les bones dades. Malgrat la prohibició de Facebook i de Twitter de fer servir la tàctica d’un like a canvi de l’accés a un servei o a una pàgina, alguns continuen emprant-la, fent també cas omís de les legislacions de protecció de dades personals.
Evidentment, aquestes formes indiscriminades de sumar seguidors en les diferents xarxes tenen un impacte directe en el nombre de seguidors de les empreses que les fan servir. Però aquest impacte és molt limitat en els comptes de negoci. Els usuaris online cada dia estan més informats, i també se les pensen totes. Disposen d’eines per filtrar la informació i sols llegir el bon contingut que els interessa, fent zapping de les publicitats a repetició que només aporten interferències. I si els continguts que publiquem en les pàgines no apareixen en els murs dels seguidors (reach) o sobretot si aquests no els llegeixen i no els comparteixen, de poca cosa serviran els esforços i els diners esmerçats, ja que en pocs mesos constatarem el fracàs del producte miracle. Fer que els nostres seguidors siguin l’altaveu dels continguts que publiquem és una tasca complexa i que requereix temps. Les eines miraculoses són tant poc eficaces com les que proposen els emails de spam.
Les xarxes socials no són com les caixes tontes on fins ara ens han anat enviant publicitat en mode push i l’hem consumit. Tot i tenir una audiència potencial molt gran, si els nostres seguidors no interactuen amb el nostre contingut, compartint, recomanant (like) o comentant-lo, no té cap utilitat. En les xarxes socials, la bona feina no es mesura únicament pel nombre de seguidors obtinguts a cop de talonari o a canvi de l’accés a una wi-fi sinó, més aviat, per una combinació complexa de diferents indicadors com el percentatge del reach d’un post comparat als seguidors, el percentatge de comparticions, el percentatge de comentaris i de les recomanacions. Alguns negocis, després d’invertir quantitats importants en la compra de seguidors, no tenen les interaccions garantides i veuen com els seus competidors directes, amb menys seguidors a les xarxes socials, tenen més difusió dels seus continguts i n’obtenen un millor rendiment que ells.
En el món 2.0 les estratègies de sempre i les dreceres dels espavilats no funcionen. L’èxit d’una bona estratègia de comunicació es basa en la interacció directa amb les persones que estan a l’altre costat de la pantalla i, per tant, en l’interès directe que tinguin en tot allò que els proposem. I això només s’obté a base de treball, constància i, sobretot, autenticitat.
Social Media Friendly 