Turisme 2.0

Com ens veuen des de fora? Què busca la gent d’altres països quan arriba a Andorra? Li acomplim les expectatives? Sabem transmetre la passió per tot allò que ens envolta? Fins a quin punt, els nostres visitants han estat turistes 2.0 abans no han decidit venir fins aquí?

De tot plegat ens en parla Elisabet Roch, catalana gran coneixedora del país que explica com avui, un 2.0 ben gestionat es tradueix en pernoctacions i visitants satisfets.

Els que no som andorrans, quan pensem en Andorra sabem que és “El país dels Pirineus”, i visualitzem: “Andorra: l’escapada” o “Escapa’t a Andorra”. Els eslògans i les campanyes publicitàries llançades als mitjans de comunicació tradicionals han funcionat prou bé fins ara, com ho demostra el fet que, la majoria, tenim aquestes frases al cap.

Però, com tot, la comunicació també evoluciona. Ara ens movem en el món 2.0 per buscar i trobar allò que desitgem realitzar en la nostra vida 1.0. El ritme accelerat que portem, personal i laboral, envoltats d’ordinadors, tablets, smartphones… fa que sempre, a l’hora d’escollir un lloc per passar les vacances, per descansar, per desconnectar, gaudint de tot un país, o d’una ciutat, en concret, trepitgem cada vegada més el món online abans.

La publicitat estàtica, a mitjans escrits o a la ràdio i televisió, està donant pas a la immediatesa d’accés al coneixement a les xarxes socials com Facebook, Twitter, o Instagram, per posar alguns exemples. Això fa que per emocionar, captivar i atraure l’atenció d’un visitant potencial, un país com Andorra, hagi d’estar molt ben posicionat en aquest entorn 2.0. És a dir: quan una persona entri a un buscador o a una xarxa social, les paraules claus, ha d’obtenir els resultats i els enllaços adients i suficients que el guiïn en el seu descobriment. I ha de ser capaç de:

-Visualitzar en el món 2.0 allò que l’està a punt de captivar: Una imatge val més que mil paraules. En aquest punt el més important és la realitat de les imatges i els texts, que siguin creïbles i que es corresponguin a la realitat. No es poden crear falses expectatives.

-Poder accedir a la informació, en qüestió, amb facilitat, agilitat i amb les dades actualitzades. La web turística d’un país hauria de permetre accedir a les governamentals, per exemple. Moltes vegades el turisme i els negocis van agafats de la mà.

-Trobar ofertes atractives i escaients als seus interessos. Ofertes selectives i personalitzades segons les seves preferències.

Després d’haver explorat el món 2.0, si al visitant l’emociona aquella cerca, voldrà viure l’experiència que ha visualitzat en el món virtual a la vida real.

I el que és més important: la vida real sempre ha de superar les expectatives virtuals. Per tant: emocionem amb 2.0 però enamorem al 1.0.