El canvi en la manera de veure televisió no és limita a la 2ona pantalla de la que en parlàvem el primer article. Els nous dispositius, com les tauletes, i l’evolució dels aparells de televisió cap a terminals plenament connectats a Internet amb alta velocitat estan també canviant el concepte del programa i fins i tot de cadena de televisió tal i com l’hem coneguda fins ara. Aquest canvi imparable ha provocat que durant el 2on trimestre del 2013, el temps passat a Internet als Estats-Units hagi superat per primer cop el temps passat davant de la televisió tradicional.
En aquests dispositius connectats ja existeixen multitud d’aplicacions que permeten l’usuari poder fer-se una veritable televisió a la carta amb continguts que poden ser provinents de les cadenes tradicionals o bé produïts especialment per la seva difusió a la xarxa, en alta definició i amb só de molta qualitat. Aquests continguts es difonen sobretot a través de plataformes com Youtube, Vimeo o Dailymotion, per citar algunes de les més populars, però estan també apareixent agregadors com Redux que permeten visionar en un sol lloc continguts provinents de totes aquestes plataformes, reagrupant-los segons temàtiques o segons els gustos de l’usuari. Google, al darrere de Youtube, ha estat especialment actiu en apostar per aquesta nova televisió. Youtube permet a qualsevol usuari crear un canal propi de difusió al qual els altres usuaris es poden subscriure per saber quan hi ha nous continguts i donar-hi major visibilitat. Així, podem trobar-hi les grans companyies discogràfiques que estrenen totes les seves novetats mitjançant videoclips distribuïts per la xarxa, o bé el cuiner mediàtic Jamie Oliver que ha creat el canal Food Tube i produeix ja més continguts per la xarxa que no pas per la televisió tradicional, o bé usuaris anònims que aconsegueixen milers o milions de subscripcions amb continguts originals i frescos.
Però les plataformes de distribució ja no tenen l’exclusivitat de la difusió del contingut. Apareixen cada cop més aplicacions pròpies que difonen continguts exclusius. És una opció per la qual han optat les grans lligues esportives americanes, la NFL, la NBA i la MLB i que donen accés a tots els partits que es disputen, sense restriccions, a qualsevol moment i amb la possibilitat de personalitzar el senyal, accedir a estadístiques, xats o xarxes socials, mitjançant un abonament mensual o anyal. També és una opció que han elegit grans orquestres com la Filharmònica de Berlín per donar accés a tots els concerts que ofereixen, o companyies com RedBull per a tots els esdeveniments que patrocinen o on hi participen. També els esdeveniments TEDx, a més a més d’una aplicació pròpia específica disponible pels dispositius conectats (Smartphone, Tauleta i SmartTV), disposen d’un canal YouTube per assolir una màxima difusió i assegurar una màxima distribució de les seves idees en plataformes fins ara molt cares. Fins i tot assistim a la transició de cadenes de televisió com Medici.tv que es feia via satèl·lit i plataformes de televisió de pagament, cap a una difusió únicament via web.
La revolució de la televisió sembla imparable i el concepte que hem conegut fins ara ja està començant la seva transició cap a una televisió veritablement interactiva on cadascú serà el director del seu propi canal de tele.
Social Media Friendly 
Una altre exemple d’aquest nou model televisiu són series com “House of Cards”, que han assolit gran èxit de crítica i públic, i que han estat produïdes i distribuïdes per plataformes online, en aquest cas NetFlix.