Cada dia hi ha més notícies que parlen de famosos que estan cansats de les xarxes socials, i que davant aquest esgotament decideixen donar-se’n de baixa. Històries com la d’ Essena O’Neil que declarava “social media is not real life”, o la del fundador de Napster Sean Parker afirmant “Social Media feeds our narcissism”, o del cantant Ed Sheeran anunciant que agafava un any sabàtic de les xarxes socials, tot i haver construït la seva carrera en aquests canals, ens porten a reflexionar sobre l’ús que en fem d’aquests canals socials.
Hi ha persones -joves i menys joves- que viuen aparentment connectades les 24 hores del dia, que no es desenganxen de la pantalla, vulnerant tot tipus de protocols educatius i de bones maneres. El resultat lògic d’aquest comportament, com qualsevol altre que porta a abusar durant una temporada llarga d’alguna cosa, és arribar a un cert cansament i sentir la necessitat de desconnectar.
Però també aquest cansament pot provenir de la velocitat en què es mou el món onLine, on tot canvia molt més ràpidament. Això pot generar confusió, en l’ús que fèiem dels canals fa uns anys, comparat al que fem ara. Arriba un moment on costa determinar si un canal és públic o privat, o fins i tot quins missatges podem o no intercanviar amb els “amics”. Un canal com Twitter que s’utilitzava als inicis per compartir el que anaves fent durant el dia, s’ha transformat ara en un canal per compartir noticies, informacions, idees genials, pensaments i valoracions. I alguns van començar utilitzant un canal de missatgeria instantània i ara es retroben al Facebook. Tot canvia a gran velocitat i pot generar un cert sentiment d’esgotament.
Tot això és lògic en un entorn jove, comparat amb la història de la humanitat, i que evoluciona i canvia tant ràpid. No vol dir que es faci un mal ús de les eines o un ús perniciós de les xarxes socials. Voler desconnectar pot senzillament significar que hem estat massa connectats fins aleshores. Les xarxes socials ajuden al debat però en determinades circumstàncies també maten el debat, portant-nos a tots a ser massa influenciables pel nostre entorn. Res és clar, tot és líquid i en constant evolució.
Tothom creu saber més que ningú de xarxes socials, però com a societat, encara estem aprenent a utilitzar-les, i no tenim encara definit quin ha de ser el seu lloc. Encara ens caldrà molts intents de prova i error per aprendre i valorar les xarxes a la seva bona mesura, i això pot exigir desconnexions, reflexions i ajustaments en l’escala de valors i prioritats. Segur que en un futur pròxim, aquests que han deixat les xarxes socials tornaran a fer-les servir. Si durant aquestes festes fem “dinars socials” sense estar pendents dels canals socials, potser interactuarem més amb els fills, la família o els amics. Tot això sense haver de privar-nos de compartir alguna foto, algun pensament, algun bon desig a les xarxes socials, amb els nostres seguidors, fans o amics en la distància.
Com moltes coses a la vida, necessitem aprendre a utilitzar aquests nous canals en la seva justa mesura. Si així ho fem, un bon Socialmedia serem!
Social Media Friendly 