El motor de les xarxes

Nyiauuuuuu, brummm  brummmm, brummmm brummmmm, nyiauuuu, nyiauuuuu. No ens hem begut l’enteniment. De fet, segur que més d’un boig/boja per la Fòrmula 1 ha reconegut la banda sonora dels diumenges al matí de qualsevol circuit del Mundial. I segur que els habituals de Twitter (TW), també. I és que cada cap de setmana que hi ha un Gran Premi de Fórmula 1, la xarxa social escalfa motors, puja les revolucions i …accelera.………………

De fet, de Fòrmula 1 a les xarxes se’n parla prou sovint. No només el dia de la cursa. Aquells que es dediquen professionalment a seguir aquest esport i els més fanàtics de la pudor de neumàtic socarrimat tuitegen des dels dies previs -amb els entrenaments lliures- gairebé més de pressa que en un canvi de rodes a boxes, i durant la classificació de dissabte i la carrera de diumenge, el Timeline (TL) s’omple de comentaris, acudits i crítiques de tota mena a pilots, equips i com no, a les televisions que retransmeten l’esdeveniment.

Aquestes “trobades” virtuals d’aficionats de la F1 s’han convertit  ja en  un costum arrelat que permet compartir la passió per aquest esport i,  perquè no? crear més afició.

De fet, han hagut de passar uns quants anys abans que els canals de televisió no s’han adonat de la tirada i del gran volum d’usuaris que davant la pantalla comenten tot el que passa al circuit.  Avui, tots ells es fan ressò dels tuits i comentaris a Facebook que fan servir el hashtag oficial del programa/cadena durant la retransmissió. Tot plegat, és un exemple de l’anomenada “televisió social”, on l’espectador pot interactuar durant l’emissió, i que crea comunitats virtuals per seguir determinats esdeveniments.

 Però no només la televisió es nodreix de les xarxes, també els mitjans escrits i les ràdios que inclouen notícies del món del motor, publiquen tuits i comentaris a les xarxes socials.

 Avui tots els equips de Fórmula 1 tenen un compte oficial a TW, des d’on retransmeten els moviments de l’equip durant la carrera (des del tipus de pneumàtic que fan servir, a si han entrat a boxes, o si els seus pilots fan avançaments, etc.) Fins i tot, com en el cas de l’equip Lotus @Lotus_F1Team, s’inventen hashtags divertits per a cada Gran Premi i publiquen vinyetes d’un dibuixant. A la xarxa també ens trobem els proveïdors oficials, els patrocinadors i els enginyers d’alguns equips. Tots aquests comptes serveixen per difondre missatges comercials de l’equip i dels patrocinadors, i per reconduir el trànsit de visites cap a la web oficial i a les botigues virtuals de merchandising.

D’altra banda,  molts dels pilots tenen el seu compte oficial -alguns més actius que d’altres- com és el cas de Fernando Alonso amb @alo_oficial (que també té compte molt actiu a Instragram), Pedro de la Rosa @PedrodelaRosa1, Jenson Button @JensonButton, Mark Webber @AussieGrit, etc.

Però en un esport tan competitiu, on el silenci i els secrets d’equip valen el seu pes en or, s’ha de tenir cura amb el que s’explica a les xarxes, i si no, li poden preguntar a  Lewis Hamilton @LewisHamilton, que ja ha tingut uns quants ensurts amb el seu compte TW.

En una acció sense precedents, Hamilton, molt enfadat, va escriure al seu TW que el seu company Button portava un aleró diferent del seu i que li feia guanyar unes dècimes per volta. Immediatament va esborrar el missatge, però alguns usuaris van arribar a capturar els tuits. Per si no n’hi havia prou, l’endemà va penjar una imatge de la telemetria que comparava la seva volta de classificació pel Gran Premi de Bèlgica amb la del seu company Button per demostrar el que havia dit el dia anterior. En aquest cas, tot i esborrar el tuit, des de l’equip li van picar la cresta, un ús inapropiat de la xarxa pot portar conseqüencies importants per l’equip, i valuoses informacions per la competència.

Val a dir que com a tot esdeveniment comentat a les xarxes, no tothom està content amb aquesta allau massiva de missatges, i també és cert que molts usuaris es queixen que la F1 els envaeix el TL.

En aquests casos, el millor es fer un pit stop, i posar els fans de F1 en mode “mute”. Una solució fàcil, discreta i com en la Fórmula 1… molt ràpida.